Temps de...


TEMPS D'ADVENT

Temps d’Advent, temps d’espera.
Déu que s’acosta, Déu que ja arriba.
Esperança del poble, la vida nova.
El Regne neix, do i tasca.
Et cantem Pare Bo a l’esperança.
Amb Maria, ajudeu-nos Senyor,
A viure generosos en el lliurament,
A oferir la nostra vida com ella,
A escoltar la teva Paraula en tot temps,
A practicar sense descans l’Evangeli,
Ajuda’ns a viure solidaris amb els qui pateixen,
Amb qui avui com ahir a Betlem no tenen lloc.
Et cantem Pare Bo a l’esperança,
Amb els pastors de Betlem, ajuda’ns Senyor
A viure la vigília del teu Regne,
A córrer apressats a trobar-te,
 A descobrir el teu rostre al mig del poble,
A no quedar-nos “adormits” en la construcció del món nou.
Nadal, festa de l’home.
Nadal, festa de Déu.
Volem ser els seus testimonis,
Doneu-nos la força Senyor.

OCTUBRE: ESTAR AL COSTAT...

 Estar al costat ... del germà que no té forces, què avança trist i carregat, del que ha caigut a la vora del riu, del què no pot guarir les seves ferides, del què no sap cap a on camina.

 Estar al costat ...  encara que no ho sapiguem. Estar al costat ... de la situació que ens aclapara, de l'emergència que sorgeix cada dia, de l'inesperat que ens desborda, del que tots deixen passar de llarg, del que s'amaga perquè no es vegi.

 Estar al costat ... d'aquest món que és el nostre, d'aquesta realitat que és la nostra, d'aquest moment que és el nostre, d'aquesta Església que és la nostra, d'aquest projecte que ens fa germans.

 Estar al costat ... del que està desfigurat, del que no té veu ni pes, del que clama abatut, del que és rebutjat per tots, del que es sent perdut.

 Estar al costat ...  del que Tu saps i coneixes, del que Tu estimes tendrament, del que Tu busques a qualsevol hora, del que Tu ens proposes, del que Tu estàs sempre.

 Estar al costat ...  humilment, com ens vas ensenyar, sense donar-nos privilegis, amb el cor tendre i atent, com l'últim dels teus amics, però sentint-nos els teus elegits.

 Estar al costat ... com a germans solidaris, com anònims creients, com a fills estimats, com a aprenents de deixeble, com a companys de camí.

 Estar sempre al teu costat, sense importar si és a la dreta, a l'esquerra, darrere o centrats; fer el que Tu ens diguis, i si cal beure el calze, beure'l, per defensar la dignitat de totes les persones.

 Fer oïdes sordes a les sirenes que ens canten i lloen, i a les mares totes que ens defensen i ens porten encara a les entranyes; sortir de les nostres petites coves i exposar-nos a la teva paraula clara i plana.

 Estar al teu costat, encara que no ho sapiguem.

                                                                                                            Florentino Ulibarri


SETEMBRE: UN NOU CURS 

Bata nova, llibres nous o reutilitzats, motxilles per guardar-los ... Mares i pares que diuen adéu a la porta de l’escola o des de casa als fills que inicieu un nou curs. Nous i antic companys, nous mestres i professors, nova aula ....

Un nou curs que comença diferent i incert. Un curs que cal que ens l’agafem amb:

- Esforç, els avis sempre ho diuen que per aconseguir allò que més ens costa ens cal esforç. I que l’esforç demana constància, paciència, a vegades sacrifici i, sobretot, concentració. Jesús, tu també vas anar a l’escola i vas haver d’aprendre moltes coses amb esforç. Et demanem que sapiguem tenir paciència i constància en la nostra feina, i que ens esforcem en tots els àmbits del nostre caminar. Gràcies!

- Treball, ensenya’ns a treballar bé, amb il·lusió, amb ganes, amb entusiasme. Ensenya’ns a treballar pensant en ens altres, com Tu, que vas crear-ho tot pensant en nosaltres. I ensenya’ns a alegrar-nos de cor per tota la nostra feina ben feta!

- Il·lusió, sabem que estem a l’inici de curs, i que aquest ens portarà fenia, que no serà una tasca gens fàcil, però la força que ens dóna la teva Paraula i el teu amor ens reconforta i ens il·lusiona. Comencem amb moltes ganes, molts objectius a aconseguir, ajuda’ns a ser constant, a no defallir i mantenir-nos forts en el camí.

- Participació, el curs no el fem sols, és un curs presencial, de cada dia, de veure’ns, escoltar-nos, olorar-nos, sentir-nos, estimar-nos, plorar junts, riure plegats, aprendre els uns dels altres... Això no ho podem fer sols, cal que participem tots junts fent comunitat, fent que la paraula “nosaltres” tingui plenament sentit.

Ens posem, Senyor, en marxa un curs més. Amb les pors i amb els neguits de sempre,
però també amb les il·lusions renovades, i amb l’esperança que la teva empenta ens animarà a calar de nou les xarxes i millori l'estat de pandèmia a nivell mundial que estem vivint.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Lema d'enguany: CamineM junts